Utilització dels murs de pedra seca com una eina d'adaptació al canvi climàtic amb múltiples propòsits
El projecte Stonewallsforlife té com a objectiu reparar els murs de pedra seca i assegurar-ne el manteniment a llarg termini, per tal de protegir el territori i els seus habitants contra els efectes dels fenòmens extrems. Per tant, els murs de pedra seca són rellevants des del punt de vista ambiental, ja que poden millorar eficaçment la resistència del territori al canvi climàtic.
Aquest projecte posa en relleu el valor social i cultural dels murs de pedra seca i dona suport a la seva restauració reunint constructors experimentats amb migrants i persones desocupades, amb la qual cosa facilita la seva inclusió social i laboral.
Neteja
Restauració
Assignació
NEWS
Àrees de demostració
L'àrea d’intervenció es troba al Parc Nacional de Cinque Terre (Itàlia), que forma part de la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO com a patrimoni cultural.
Les terrasses de la zona pilot estan gestionades per la Fundació Manarola Cinqueterre, una associació local que lloga terrenys als propietaris, repara les parets de pedra seca i els canals de drenatge, i després lloga les parcel·les al mateix preu als agricultors locals, que es comprometen a mantenir-les.
Els treballs preparatoris per a les intervencions de replicació es duran a terme a dos llocs addicionals al Parc Nacional de Cinque Terre i un al Parc del Garraf de la Diputació de Barcelona.
Parc Nacional de Cinque Terre
El Parc Nacional de les Cinque Terre és el més densament poblat d'Itàlia, amb gairebé 4.000 habitants en 3.868 hectàrees, distribuïts en cinc pobles: Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso al Mare. El tret distintiu de Cinque Terre és el paisatge profundament antropitzat: durant més de mil anys, s'han fraccionat els empinats vessants dels turons per a obtenir extensions de conreu, sostingudes per murs de pedra seca que s'estenen arreu. Aquest territori, definit com "El Parc dels Homes", es va convertir en Patrimoni de la Humanitat el 1997.
Parc del Garraf de la Diputació de Barcelona
El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, el Pla especial del qual va ser adoptat el 1986. La zona protegida és de 12.377 hectàrees i inclou 9 municipis. La pedra calcària compon gairebé la totalitat del massís del Garraf i el seu clima és típicament mediterrani: pluges a la primavera i tardor, i temperatures suaus. Els últims anys, el Parc ha estat afectat per dos importants incendis: el de 1982, amb 10.000 hectàrees d'extensió, i el de 1994, que en cremà 4.300. Malgrat l'actual despoblació, al segle XVIII es va produir un augment de la població, acompanyat d'una gran expansió del cultiu del raïm i el blat. S'estima que el 40% de l'espai agrícola estava format per murs de pedra seca. Després de la plaga de la fil·loxera (1879-1880), l'activitat agrícola es va aturar i actualment l'espai conservat amb murs de pedra seca només és del 3%.
Objectius
