Descobrir les antigues muralles

per Ludovica Schiaroli

Entrevista a l’agrònoma Paola Caffa, agrònoma i membre de l’equip de planificació encarregat de les intervencions en la zona pilot. L’objectiu és esbrinar què ha aparegut en les seccions després dels treballs de neteja.

Ens reunim amb Paola Caffa el dia de la inspecció de la zona d’intervenció, després que es fessin els treballs de neteja de la vegetació infestant i emergissin els murs. Per tant, és possible quantificar els treballs que cal dur a terme per a recuperar la zona i conrear els bancals. Juntament amb Paola Caffa, també formen part del grup de treball l’enginyer Alessio Currarino i el geòleg Roberto De Franchi.

Caminant fora de les senderes trillades mentre la mirada es dirigeix al mar, no perdem de vista els desnivells del terreny. Tot i que les terrasses s’han netejat, no és fàcil arribar-hi. «Les intervencions en els dos primers lots van començar a finals de desembre i van acabar a mitjan febrer —explica Caffa—. Va ser un treball complex, perquè tota la zona estava coberta per una vegetació molt espessa, principalment matoll mediterrani. Avui, per fi, podem començar a quantificar els passos següents, que inclouen el subministrament de pedres, el transport, la reconstrucció de la maçoneria i les obres de drenatge».

Cada pas ens recorda el dur treball dels qui van construir aquests murs pedra a pedra. Durant segles, aquestes terrasses van constituir el manteniment de famílies senceres i avui, gràcies al projecte Stonewalls4life, ressorgeixen després d’anys d’abandonament .

Cal reconstruir un terç dels murs

Després dels treballs de neteja, el que va quedar patent és la imatge d’anys d’abandonament: la vegetació infestant va penetrar fins i tot entre les pedres, trencant o deformant els paraments dels murs. «En realitat, els murs derruïts no són tants. Una estimació aproximada ens diu que cal reconstruir al voltant del 30 % dels murs; no obstant això, si trobem un mur deteriorat en diverses parts, en última instància és millor demolir-lo i reconstruir-lo des de zero», prossegueix Paola Caffa. Al mateix temps, explica que allà on el pendent és més pronunciat es troben els murs en un estat de conservació més precari i sovint són les zones abandonades durant més temps. Les empreses que van dur a terme els treballs de neteja van haver de fer front a alguns imprevistos: per exemple, sovint la vegetació ocultava antigues estructures de ferro que s’utilitzaven per al cultiu de la vinya.

L’agrònoma Paola Caffa assenyala que l’antic sistema de formació de la pèrgola és certament bell i respectuós amb la tradició, però avui dia ja no és «físicament sostenible». «I dic físicament —confirma Caffa— perquè abans, la pèrgola seguia el curs de la muntanya, i les obres es feien de genolls. Per descomptat, des del punt de vista paisatgístic, era millor que el sistema actual de fileres de vinyes: la muntanya estava tota verda… però això passava perquè calia aprofitar fins a l’últim centímetre de terreny. Afortunadament, avui ja no és així».

Combinar tradició i modernitat

Ara que els trams estan lliures de vegetació, es començaran a fer mesuraments per a quantificar exactament quants murs cal reconstruir, quantes pedres es poden recuperar i quantes cal comprar. «Antigament, els murs es construïen amb pedra local —diu Paola Caffa—. Sempre que podem, reutilitzarem les pedres antigues que encara estiguin en bon estat, però, per desgràcia, sovint estan danyades, torrades pel sol i inservibles. Comprarem les pedres noves en pedreres situades entre la Ligúria i l’Emília-Romanya. És important respectar el cromatisme de la pedra in situ». Sovint, les pedres velles s’utilitzen com a drenatge en la part posterior del mur. Fins avui, encara és difícil quantificar quantes pedres es necessitaran, tot i que el més probable és que es portin a l’obra amb un helicòpter. «Quan et trobes en contextos tan extrems, l’helicòpter és la solució adequada. Un cop a la pedrera, les pedres es col·loquen en grans bosses blanques amb nanses, que després es deixaran en un lloc accessible perquè l’helicòpter les porti a la base de la muralla per a ser reconstruïdes». En cada vol l’helicòpter transporta entre vuit i deu quintars; en cas contrari, caldria utilitzar els bastidors, que transporten quatre o cinc pedres alhora, la qual cosa implica almenys tres homes. A més, després cal arribar a la secció, normalment en una zona inaccessible, amb un carretó. Definitivament, l’helicòpter és la millor solució, també des del punt de vista econòmic.