El futur del paisatge en terrasses s’estudia a Cinque Terre

per Ludovica Schiaroli

Juntament amb l’equip de la Universitat de Gènova esbrinarem com redissenyar el futur dels paisatges en terrasses i de Cinque Terre gràcies al projecte Stonewallsforlife.

«Avui l’objectiu era identificar els llocs adequats per a col·locar les estacions multiparamètriques. Vigilaran el sòl i els murs de pedra seca i mesuraran la resposta del territori abancalat als fenòmens pluviomètrics extrems. A causa del canvi climàtic, aquestes circumstàncies podrien augmentar en els pròxims anys».

Ho explica Andrea Cevasco, professor de geologia aplicada en el DISTAV (Departament de Ciències de la Terra, el Medi Ambient i la Vida) de la Universitat de Gènova. Dins del projecte Stonewallsforlife, juntament amb els investigadors Giacomo Pepe, Andrea Mandarino i Andrea Vigo, té la tasca d’identificar les pràctiques de gestió més adequades perquè l’entorn dels bancals sigui més resistent i resilient al canvi climàtic.

Després de l’estudi, el projecte cobra vida

L’eliminació de la vegetació espontània en el primer lot va permetre tenir una visió global de l’estat de les terrasses per a comprendre les intervencions que havien de dur-se a terme. «Els mesos previs van ser necessaris per a perfilar les característiques geològiques i geomorfològiques de la zona del projecte», assenyala Andrea Vigo, «i també per a fer una cartografia detallada de les terrasses i analitzar el seu estat de conservació i els processos d’inestabilitat».

Una lupa a les terrasses

Les quatre estacions multiparamètriques funcionaran com una espècie de lupa que ajudarà a comprendre com responen el mur i el sòl a les precipitacions.

«S’assignaran en zones caracteritzades per diferents condicions d’ús i estat de la maçoneria del mur», explica Andrea Mandarino, «perquè hauran de registrar com afecten les diferents condicions de les terrasses a la resposta d’aquestes als esdeveniments pluviomètrics». Quant a la tècnica de reconstrucció dels murs esfondrats —que pot ser tradicional o amb algun dispositiu tècnic innovador—, «s’estudiarà quina donarà la resposta millor en termes de mitigació del risc geohidrològic i dels possibles efectes del canvi climàtic».

«Tot això no ocorre per casualitat», continua el professor Cevasco, «sinó que és la continuació natural dels estudis que, juntament amb diversos col·legues, iniciem després de la inundació de 2011. Van assenyalar que en les franges abandonades durant uns pocs anys, els lliscaments i les inestabilitats en general eren més elevats que en les zones encara conreades; l’extensió disminueix llavors en les franges abandonades durant més temps, per exemple durant diverses dècades».

La informació procedeix del subsol

«Tota la informació procedirà de sensors especials inserits en el sòl que registraran contínuament diversos paràmetres a diferents profunditats, així com a l’interior de la paret», ens diu Giacomo Pepe, que afegeix que la presència d’una estació meteorològica servirà per a detectar i controlar en temps real les dades pluviomètriques.

A més, les estacions s’instal·laran de manera que permetin l’activitat agrícola ordinària i al mateix temps adquireixin dades «interessants» de cara al projecte.

Analitzant les dades recollides, serà possible comprendre com es comporta la terra. El sòl és «un sistema dinàmic, cosa que significa que al llarg de l’any respon de manera diferent en funció de la situació meteoroclimàtica».

Almenys dos anys esperant els primers resultats

Aviat es col·locaran les estacions, però els primers resultats no estaran disponibles almenys fins d’aquí un parell d’hiverns. Aquest és el termini necessari per a recopilar suficients dades comparables que ajudin a comprendre com respon el sistema mur-sòl a l’aparició de precipitacions i per a avaluar els efectes de diferents tècniques de construcció o pràctiques de gestió. «Les dades seran útils per al futur, per a llocs de replicació», conclou el professor Cevasco. «A més, es tracta d’una oportunitat única i, atès que no és habitual tenir l’oportunitat de fer estudis tan profunds, esperem que aportin dades valuoses per a la gestió futura de l’entorn dels bancals».

Mentre caminem pels bancals, no podem evitar fixar-nos en la terra cremada sota els nostres peus: no ha plogut en mesos i la preocupació és gran sobretot en les parts més enlairades, on una pluja més forta podria arrossegar fàcilment el sòl riu avall. Mirar des d’aquestes terrasses i veure al fons les teulades de la ciutat de Manarola et fa comprendre la importància d’un projecte com Stonewallsforlife.